Retrocompatibilitat

La retrocompatibilitat, també anomenada compatibilitat cap enrere o regresiva (de l’anglès backward compatibility) és una propietat d’un sistema, producte o tecnologia que permet la interoperabilitat amb un sistema heretat, o amb una entrada dissenyada per a aquest sistema, especialment en telecomunicacions i informàtica.

La modificació d’un sistema d’una manera que no permeti la retrocompatibilitat s’anomena com a "trencar la retrocompatibilitat" (de l’anglès “breaking backward compatibility).^[1]

Un concepte complementari és la compatibilitat cap endavant. Un disseny que és compatible cap endavant o cap amunt normalment sol tenir un full de ruta per a la compatibilitat amb futurs productes i estàndards.^[2]

La successora de GameCube, la Wii, utilitza la retrocompatibilitat amb la possibilitat de jugar a jocs dissenyats per al seu predecessor i donar suport als seus comandaments heretats. Totes les consoles portàtils de Nintendo, a més de la Nintendo Switch i la Nintendo DSi, després de la Game Boy tenen almenys un model que és retrocompatible amb el seu predecessor.

↑ Belleflamme, Paul; Peitz, Martin. «Strategies in standard wars». A: Industrial Organization: Markets and Strategies. Cambridge University Press, 2010. ISBN 9780521862998.
↑ Zeldman, Jeffrey. Designing with Web Standards. Peachpit Press, 2006, p. 15–16. ISBN 0-321-38555-1.

[Belleflamme-1] Belleflamme, Paul; Peitz, Martin. «Strategies in standard wars». A: Industrial Organization: Markets and Strategies. Cambridge University Press, 2010. ISBN 9780521862998.

[Zeldman-2] Zeldman, Jeffrey. Designing with Web Standards. Peachpit Press, 2006, p. 15–16. ISBN 0-321-38555-1.

[1]

[2]